Elements basics dels Jocs Florals

Els elements bàsics dels Jocs Florals en són tres: la Regina, el Mantenedor i el Poeta. Cada u d’estos elements complix una funció en el conjunt per a conseguir l’objectiu de la trilogia que presidix la convocatòria: Fe, Pàtria i Amor.

REGINA   
És el referent principal de la justa lliterària. En l’inici dels Jocs Florals era elegida pel poeta premiat la mateixa nit de la celebració del certamen, i ad ella se li dedicava l’inspirat poema i la Flor Natural, la rosa roja, que era el trofeu entregat al poeta guanyador. El poeta anava a la llonja a per la Regina i en l’escenari l’arreplegava l’alcalde de la ciutat i la conduïa a la Cadira d’Or. El fet que l’alcalde estiguera dalt de l’escenari, assentat al costat de la Regina i que tancara l’acte en unes paraules, fon fins a l’any 1982 i simbolisa el canvi produït en la relació de Lo Rat Penat en les institucions públiques, com a conseqüència del pancatalanisme més o menys explícit dels seus responsables.   

En posteriors celebracions, la Regina era elegida pel President i designada per la Junta de Govern de Lo Rat Penat, forma d’elecció que arriba fins als nostres dies. En un principi les regines dels Jocs Florals eren dames pertanyents a l’alta societat valenciana i en ocasions espanyola; en uns anys més pròxims als nostres dies (a partir de 1990), se designa per a ostentar este títul, a una dòna compromesa en la cultura valenciana; estos canvis també estan en relació en el canvi de funció de Lo Rat Penat en la societat valenciana. D’entitat amable a entitat reivindicativa.   

També el sistema d’elecció en quant a la procedència geogràfica d’estes, ha anat variant a través dels anys. En un principi les regines eren generalment de la província de Valéncia, traslladant-se més tart la costum (de 1980 a 1989) de ser elegides alternant cada any entre les dames d’Alacant, Castelló i Valéncia; este fet es reflectia en la seua indumentària ya que lluïen la nit de la seua proclamació els trages típics de les seues respectives comarques, i en l’escenari, sobre el trono de les regines (la Cadira d’Or) també presidia l’acte l’escut de la província de la qual era oriunda, sense llevar-li protagonisme, per supost, a la Real Senyera, que s’ubicava a la dreta de la Regina. Des de 1990 esta costum està en desús, ya que no és que no es seguixca un orde alternatiu en l’elecció, sino que este fet està totalment obviat a l’hora d’elegir una nova Regina.   

Sobre l’indumentària de les regines d’este certamen, ya hem comentat abans que lluïen trages regionals valencians, pero no sempre ha segut aixina, perque sobre tot en els primers anys dels Jocs Florals (des de 1880—la primera Regina vestia trage de llauradora— fins a 1916) i més tart (en la década dels anys 50-60 aproximadament), anaven abillades en trages, generalment blancs, de gala o de cort, adornats en els complements característics de la seua época. Dada esta fàcilment observable en els retrats de les regines, que componen i estan colocats en les parets de la galeria que porta este nom, retrats generalment a l’oli, pintats per firmes prestigioses, d’entre las quals destaquem a J. Segrelles, Joaquin Agrasot, Alex Alemany, Milagros Ferrer i Peris Aragó.

MANTENEDOR   
És la persona que glossa l’acte dels Jocs Florals en el seu discurs, seguint la trilogia de Fe, Pàtria i Amor. En l’història d’este certamen lliterari casi sempre han segut varons, els que han detentat est honor, a excepció de l’any 1914, en el qual el discurs estigué a càrrec d’una dòna, Nativitat Domínguez i Atalaya i en 1999, ya que la mantenedora fon Desamparats Cabanes Pecourt. La simple llectura del llistat de mantenedors és un repàs dels principals personages de l’Història d’Espanya: José Canalejas, Amalio Gimeno, destacats dirigents del Partit Lliberal durant la Restauració; Francisco Silvela i José Sánchez Guerra, líders del Partit Conservador, Niceto Alcalà-Zamora que arribaria a ser President de la II República i tants atres. Pero també és una galeria de personalitats de la vida política valenciana d’una ampla variació de tendències: el progressiste Feliu Pizcueta i el demócrata José Cristobal Sorní, el republicà Blasco Ibàñez, els conservadors Ciril Amorós i Teodor Llorente. Este càrrec honorífic de mantenedor ha segut ocupat per innumerables personalitats del món cultural, d’entre les quals destaquen Rafael Altamira i inclús generals com Miguel Elizaicín o Millán Astray, per citar solament mantenedors de fa més de 50 anys.   

El conjunt de mantenedors rep el nom de ‘Honorable Consistori de Mantenedors’, i representa el moment de conexió entre Lo Rat Penat i la societat, entesa esta en sentit ample, incloent al món polític.

POETA    
El poeta és el tercer element bàsic dels que conformen els Jocs Florals. Estos concorren a la justa lliterària en el desig i en la finalitat d’obtindre el preat guardó que consistix en la Flor Natural, que es materialisa en la rosa roja que el poeta guanyador entrega a la Regina de la festa, just en el mateix acte dels Jocs Florals, i l’acompanya al seu tro, moment també en el qual es desvela el nom del poeta, fet que succeïx quan s’obri la plica a on figura el lema del seu treball.

En la figura del poeta, ocorre lo mateix que hem comentat en el punt anterior del mantenedor. Sempre han segut varons els poetes guanyadors de la Flor Natural, a excepció del certamen lliterari que tingué lloc en l’any 1986, a on per primera vegada en l’història dels Jocs Florals, fon una dòna la que obtingué este preat guardó, Amèlia Comba i Comba. I més recentment, en l’any 2004, en que fon premiada en la Flor Natural una atra dòna, Mª Jesús Coves i Torralba.