Esta magnífica labor de Lo Rat Penat que ha hagut de lluitar denodadament en els últims anys contra la competència no massa neta d’unes atres institucions oficials i poderoses econòmicament, pareix que passa inadvertida per les autoritats en no reconéixer el seu mèrit la Conselleria de Cultura.  

Gràcies ad esta Societat de 'Amadors de les Glòries Valencianes', la nostra Llengua Valenciana se veu conreada, ocupant un lloc important en la popular i tradicional festa de les falles en particular, encara que podria anar a molt més si contara en el recolzament polític.  

El llibret de la falla, se pot dir que és l’autentic notari del temps i de tot allò que l’envolta. Les falles, el dia de Sant Josep, desapareixen destruïdes pel foc. Ni les cendres queden en els carrers. I és el llibret qui dona i donarà testimoni dels fets que es produixen en la vida ciutadana i qui reviu historietes perdudes en la memòria dels hòmens. És el document fresc i el juí crític d’una actualitat passagera que no reconeix fronteres ni círculs que l’ofeguen.  

Pero a banda de la faceta testimonial i festiva, el Concurs dels Llibrets complix en la missió mare de Lo Rat Penat: exaltant, divulgant i conreant l’autèntica Llengua Valenciana i premiant la seua  perfecta utilisació en els versos satírics pels que juga l’ingeni dels autors.   

D’aquells primers llibrets fets per escritors aficionats a base de 'quartetes' més o manco consonants, de versos mal medits i alguna que atra dècima per afegitura, hem passat als actuals a on els autors fan gala d’un total domini de rimes i metros en les composicions. El llenguage que hui s’utilisa és tan correctíssim, que a voltes no pareix estar dedicat al poble en festa. Potser tal volta perque en el seu interior, es consideren incapaços d’escriure un llibret que si be pareix fàcil i senzill, té el seu art particular i el poeta ha de tindre unes condicions innates per a, irònicament, en un humor peculiar i, a voltes llíric, saber versificar la crítica estàtica i artística de la falla, que a la fi no és més que el reflex de la vida que nos rodeja, que nos amarga dia a dia, i a la que el poeta ha de traure motiu de rialla i d’optimisme quan no d’aguda denúncia que entén i compartix el poble, perque el llibret de falla ve a ser l’opinió d’ell posada en versos salobres davant l’actualitat problemàtica d’un món sempre complicat pels que pareixen esforçar-se en fer-lo més enrevessat i difícil.   

I en són centenars i centenars de llibrets els que podríem juntar, que parlen d’una vocació i d’un afany de superació dignes del major encomi. Potser el motiu fonamental de la seua notabilíssima calitat, estiga en eixe Concurs que obliga a filar molt prim en tots els aspectes. A banda està l’alicient del premi i el desig de mantindre un nom i un prestigi, encara que siga a nivell faller, pero prestigi al cap i a la fi, que partint de zero, ha anat escalant llocs, fins a situar-se en la llínia que li pertoca i a la que no en poca mida han colaborat, des de fan uns pocs anys, els que be podríem dir 'llibrets culturals', i que són els que deixant en fulls a part la llista dels anunciants, ocupen les pàgines descrivint fets, monuments, personages i els motius més diversos de la nostra història i de les seues peculiaritats en general. En esmerada prosa i en dibuixos fets pels fallers i colaboradors i a banda de la pròpia explicació, donant a conéixer al llector coses que veu, que ha oït o que desconeix de la ciutat o els pobles o que de manera amena i sense vanitat lliterària arriba a ser i a voler per la difusió fantàstica d’eixos llibrets que van assentant càtedra, despertant admiració i interés i que que en són cada any més les comissions que s’apunten a la superació fallera fent l’esforç econòmic i cultural per a enjoyar-lo i enriquir-lo.   

I és curiós, com ho saben els coleccionistes: ¡els fan les falles més modestes!

Finalment, esperem i desigem que els llibrets de falla tinguen una llarga i próspera vida per a seguir donant fidel eco de la sempre canviant actualitat i denúncie totes les situacions absurdes per les que passa Valéncia, des de massa anys agredida en la seua llengua i personalitat des de fòra i des de dins de casa sense més raons 'científiques i històriques' que els interessos polítics. Com també confiem en que el seu mensage de 'fiscal popular' i millor 'defensor del poble' pel que acusa i nos defén, penetre en els estrats superiors de la lliteratura, en tota la seua 'modèstia', pero també, en tota la seua importància com a única que ho és en la seua temàtica, en la seua grandea indiscutible dins de l’ample camp de la cultura popular del poble valencià, i que els regidors i ciutadans sàpien entendre’l, assimilar-lo i dur-lo a bon port per la reflexió i les ànsies d’una plena i humana convivència de la qual estem famolencs els valencians.