L’activitat poètica valenciana abans dels Jocs Florals de Lo Rat Penat

En la ciutat de Valéncia, la primera manifestació de Jocs Florals va succeir en 1859, i fon degut a l’iniciativa de Marià Aguiló, bibliotecari de l’Universitat de Valéncia, en el Paranimf de la qual es celebraren, organisats pel ‘Liceo Valenciano’. En aquella ocasió foren premiats Víctor Balaguer i Teodor Llorente, en poesia en valencià, i Leon Galindo de Vera i Wenceslao Querol en composicions en castellà.      

En la Fira de Juliol de 1875 intervingué Llombart com a creador i impulsor d’un proyecte lliterari. Fon un esbós d’uns chicotets Jocs Florals, en un tanteig previ de lo que seria en una data no molt lluntana. Llombart instà a la ‘Sociedad El Liceo’ per tal que organisara un concurs lliterari. Hi hagué dos únics premis: una ploma d’argent, otorgada per la Societat i un retrat de Cervantes, eixecutat per l’afamat artiste Francesc Miralles, donat per Llombart. Este quadro seria otorgat a la millor poesia en elogi de Cervantes.    La prensa publicava sobre les condicions que exigia Llombart:     

‘La referida poesia deurà necessàriament estar escrita en llengua llemosina, en l’objecte de reparar d’esta manera la falta que, sense dubte per un imperdonable oblit dels nostres poetes en la nostra lliteratura, no contant esta ni tan sols en una sola composició llemosina en honor de tan preclar ingeni…’

El concurs lliterari tenia totes les característiques que exigien els Jocs Florals i era un alvanç de lo que se faria molt pronte en la ciutat de Valéncia. La velada es celebrà en el pabelló municipal, instalat en l’Albereda, la nit del 29 de juliol. El discurs de la velada fon pronunciat per Emili Borso di Carminati, que disertà sobre el tema 'Las cortes de amor', verdader tema floralesc que fon tractat en gran eloqüència, i que versava sobre les diverses competicions poètiques. L’auditori assistí, encara que no havien segut convocats en eixe nom, als primers Jocs Florals que es celebraren en aquella época i en els quals ya intervingué Llombart. Se concediren dos únics premis: la ploma d’argent a la poesia titulada 'Canción a las flores' i l’abans citat retrat a la poesia 'Un recort a Cervantes' de la qual fon autor Juan Bautista Pastor Aicart.    

En 1878, Constantí Llombart, personage polifacètic i activíssim propulsor de la cultura valenciana, impulsà la fundació de Lo Rat Penat baix el títul: 'Lo Rat Penat, Societat d’amadors de les glòries de Valencia y son antich Realme'. Esta idea la secundaren 118 escritors i poetes de Valéncia. I fon en el transcurs d’una de les seues moltes reunions, i concretament després de la llectura del festiu poema de Lladró, quan Llombart manifestà els seus més vius desijos de que Valéncia celebrara, a semblança de Barcelona, els 'JOCHS FLORALS', pero no en el més de maig, com els catalans, 'per a que no semble que establim competencia en ells', sino en l’época de la Fira de Juliol.   

L’idea, en un principi, no paregué disgustar als assistents, lo que aprofità Llombart per a ensalçar l’importància que estos certàmens podrien tindre per als valencians, ya que contribuirien a impulsar el cultiu i el desenroll de la llengua valenciana. D’este modo, Llombart propongué la creació immediata d’una 'Sosietat dels Jochs Florals de Valencia'. Seria puix un certamen al qual se podria concórrer en obres escrites en valencià. No obstant, esta gran ilusió de Llombart, fon matisada per Llorente en el fet d’establir els Jocs Florals com a una institució permanent, ya que dia: 'no hi ha elements per ad això: som pocs els que ací tenim eixes aficions i ens fa falta públic'. Aixina i tot, ad esta objecció, Llombart argumentà que els Jocs Florals, modests al principi, anirien despertant en Valéncia l’afició al conreu de la llengua valenciana i els Jocs Florals es convocaren i es realisaren.   

Llombart pensava que en els Jocs Florals, anava a dotar a la Fira de Juliol d’un prestigi lliterari que no tenia, fins ad este moment. Per això, el 31 de juliol per la nit, en l’Albereda, s’escoltà recitar als vats valencians. Llombart va llegir les seues quartelles les quals feen referència a les excelències de parlar o d’escriure la llengua 'llemosina'. Fon, precisament, en eixe estiu quan, la Comissió redactà el programa-concurs en el qual es convidava a les societats, entitats, corporacions i autoritats a que concediren la seua colaboració i la seua ajuda als Jocs Florals. 

Molt pronte començaren a rebre’s els premis: d’Alacant, de Castelló, de l’autoritat militar, dels Ateneus. Els Jocs Florals anaven a constituir un èxit. Pero, per a la celebració d’estos encara havia de transcórrer un any."