Els primers Jocs Florals organisats per Lo Rat Penat

El dia 3 de febrer de 1879 es fea públic el Cartell-Convocatòria dels primers Jocs Florals organisats per Lo Rat Penat. Llombart concedia un premi que consistia en un ‘lliri d’argent’ a la millor colecció de ‘Faules’ per a colegials. Abans de celebrar-se els Jocs Florals, se realisaren cinc velades lliteràries en el carrer de Rubiols. El 26 de març en honor de l’afollat poeta mallorquí Guillem Forteza, i en esta intervingueren tots els poetes ratpenatistes: Llorente, Llombart, Bodria, Balader i el músic Penella.   

La segona velada lliterària-musical honrà el recort del músic valencià D. Pascual Pérez Gascon, fallit en 1864. La tercera velada consistí en un estudi cap a la figura de Sant Vicent Ferrer, i en esta se’l valorà com a polític, filósof i lliterat. El 11 de maig es celebrà la quarta velada dedicada a l’artiste Rafael Esteve. Constantí Llombart va llegir un discurs apologètic reunint interessants i numeroses dades. L’última velada lliterària de l’any estigué consagrada al filosof Lluís Vives, i en esta ocasió, fon Lluís Tramoyeres qui dissertà sobre la figura de l’humaniste valencià.    

Una vegada clausurades les velades lliteràries, s’iniciaren els preparatius per a dur avant la gran festivitat dels Jocs Florals. Estos se celebraren cap a la mitat de la Fira de Juliol en el Teatre Principal de la ciutat de Valéncia. D’estos primers Jocs Florals, fon la Regina Maria Llorente Falcó, filla de Teodor Llorente Olivares, que resultà ser el poeta guardonat en la Flor Natural, màxim premi del certamen, el qual li era entregat a la Regina de la festa, segons el ritual establit i que ha permaneixcut fins als nostres dies.    De la poesia premiada, que portava per lema ‘A la reina de la festa’, citem el fragment següent:

A LA REYNA DE LA FESTA
Oh Reyna de la Festa, jo no’t conech encara;
Mes sols á tu llöarte mon caut caprijós vol: 
Aixís l’au matinera, quan l’alba’l cel aclara,
Com si les glories totes del jorn adivinara,
avans de que’l sol ixca, ja está cantant al sol.
Alegra vergonyosa, poruga y satisfeta,
Con verge desposada que arriba al sacre altar,
Ja, per la má conduida del llorejat poëta,
Y per ceptre una rosa dels verts jardins d’Edeta,
Te veig al trono insigne del Gay Saber muntar. 
Y escolte ja com corre ton nom, de boca en boca,
Les apretades files en falaguers murmulls;
Y mire com proclamen lo goig que te sofoca,
Quan ja ton peu les grades del alt cadafal toca,
la flama de tes galtes y el raig de los teus ulls.    

Feliu Pizcueta, el primer President de Lo Rat Penat, fon també el primer Mantenedor dels Jocs Florals. En el seu discurs feu gala d’una exquisita oratòria, i en este tractà de justificar l’existència de la Societat i explicar la seua posició ideològica com a destacat dirigent progressiste, i diputat durant el Sexeni Revolucionari, en relació a les finalitats de la Societat. Els recels polítics d’este queden superats en esta declaració de principis que és tota una posició davant de possibles actituts partidistes. Entre unes atres paraules, va dir: ‘…cuant es doná principi en alegre festa a la societat que presidesc, tingui l’honra de declarar que ni en molt ni en poc s’hi oposava a la magnificencia de la unitat nacional; que els nostres proposits s’hi reduien unicament a buscar en la historia que pasá les glories de esta patria valenciana en les lletres, en les sencies y en les arts’. El Mantenedor finalisà el seu parlament en una frase que sintetisa el seu ideal:’Tot per Valencia, i Valencia per a Espanya’.   

En estos primers Jocs Florals organisats per Lo Rat Penat, cal destacar un fet important: Constantí Llombart obtingué el Premi d’Argent per l’estudi del moviment lliterari llemosí, en l’obra titulada Los fills de la Morta-Viva, pero Llombart, impulsor i iniciador d’este certamen lliterari, base sobre la qual s’alçaria la Renaixença, no estigué present eixa nit en el Teatre Principal, fet que impossibità que arreplegara el seu premi; tot lo qual ve citat en la crònica de l’acte dient: ‘L’autor no es presentà a arreplegar el premi’.   

Tal vegada succeí, en opinió de Leon Roca, estudiós i coneixedor de la personalitat i de la vida de Llombart, que ‘estava retengut en la seua pobra habitació del carrer de Corders, sense un trage apropiat per a presentar-se en el Principal, o estava en el cafetí de ‘La Mama’, apurant un Kic, atrapat en la seua misèria i la seua postració’.   

La continuïtat dels Jocs Florals quedava garantisada per l’institucionalisació de Lo Rat Penat. Els distints càrrecs de la Junta de Govern de Lo Rat Penat, de les seues seccions i la relació nominal de les persones que els integren l’any 1893 foren els següents:

JUNTA DE GOVERN DE LA SOCIETAT (1893) (SIC)

PRESIDENT: D. Honorat Berga Garcías
VICEPRESIDENTS: Primer: D. Joseph Bodría Roig; Segón: D. Joseph Aguirre Matiol
TRESORER: D. Joseph Martínez Aloy
BIBLIOTECARI: D. Francesch Martí Grajales
DIRECTOR DE PUBLICACIONS: Excm. Sr. D. Teodor Llorente Olivares
DIRECTOR DEL CENTRO ESCURSIONISTE: D. Facundo Burriel Guillén
PRESIDENT DE LA COMISIÓ DE JOCHS FLORALS: M.I. Sr. D. Joseph Sanchis Pertegás
PRESIDENT DE LA COMISIÓ DE TEATRO: D. Eduart Escalante
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE LITERATURA: D. Joseph M.ª Puig Torralba
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE CIENCIES HISTÓRICH-ARQUEOLÓGIQUES: D. Joseph E. Serrano Morales
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE INTERESOS MATERIALS: D. Julio Magraner
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE MÚSICA: D. Amanci Amorós
PRESIDENT DE LA SECCIÓ DE PINTURA: D. Germán Gómez Niederleitner
VOCALS: D. Vicent Senís Roca; D. Joseph M.ª Carrau Juan; D. Francesch Tarín y Juaneda; D. JosephPuig Boronat; D. Salvador Adrién y Mur; D. Antoni Palanca y Hueso
VICESECRETARIS: D. Teodor Llorente Falcó
VICES: Primer: D. Francesch Badenes Dalmau; Segón: D. Aleixandre Sánchez de León.