Fins ací l’història i els apunts que hem pogut recopilar sobre l’orige de la Festa de la Creu, l’evolució d’esta i del creiximent un tant confús pero fidel i ferm a lo que per a Valéncia i Lo Rat Penat representa el Concurs de les Creus de Maig. Creus que després d’anys de dubtes, de casi un sigle de lluites per a intentar arraïlar en les entranyes de la tradició valenciana, veem que estan en el punt més elevat de la seua floració, en el cim esplendent de l’admirada festa i que, per l’entusiasme que observem en els verdaders i únics protagonistes d’elles, en les comissions religioses, associacions de veïns, entitats culturals i en les falles particularment que hui en són més del 90 per 100 de les que concursen, tenim assegurada no sols la continuïtat, sino una esperançada creixcuda en número i calitat. Creem que ha costat moltíssim traure esta tradició de l’apatia en que vegetava o es dormia massa, pero també que està hui en una consolidada joventut maravellosa i que pot donar encara millors fruits per a honra del poble que les fa possible i per a tot eixe gentiu actiu i cobert baix la discreció colectiva com a grup devot, de cultura o de comissió fallera que treballa callat per a l’engrandiment de la festa, ya que casi tots ells, quan encara no s’han premiat les creus d’un any, ya estan pensant i dibuixant i calculant en les que posaran en el pròxim.

Casi totes estes agrupacions o comissions es fan la pròpia creu, encara que algunes, tal volta, podrien encarregar i pagar la seua a un artiste del disseny o a una floristeria. Nos consta, perque ho hem pogut comprovar, que des d’alguns dies abans una colla d’hòmens i dònes preparen el cos de l’armassó i es desfan els dits pujant les flors o el vert en el secret d’una nau o planta baixa. Treball que amenisen sempre baix la direcció del cap que ho proyecta en una disciplina no exenta de bon humor i germanor. El berenar o el sopar posa una pausa en el llarc quefer i, com en les falles, la nit que ix al carrer a l’espera del Jurat i de les opinions dels veïns, sempre admirats per l’art floral que són capaços de realisar, la passen en vela, a base de café i de nervis, per tal d’estar a la claror del dia en son lloc d’honor aguaitant, como no, la visita del Jurat i sempre un millor premi que el del passat. Esta ilusió, est afany superatiu, esta íntima alegria de sentir-se promotors, eixecutors, i artistes i pacients expectatius en l’espera de saber-se admirats i premiats en un 'palet', un diploma i uns euros mes que siguen els de la subvenció per l’accèssit, els porta després a fer el recorregut per totes aquelles que han mereixcut millor premi i no per a criticar el fallo del Jurat, sino per a poder extraure de les demés lliçons i millora per a l’autosuperació cara als proyectes del demà.

La veritat és que resulta casi un milacre vore per uns dies florir pels carrers i places de Valéncia, des de Nazaret a la pedania de Massarrojos, i des d’El Cabanyal a la llínia divisòria de Mislata, per tot el gran terme municipal i per la ciutat vella i la moderna, l’ingeni dels valencians i forasters que entre nosatres viuen i compartixen el pa i els sentiments en forma de creus florals. Pareix que maig és un maig més nostre i que les creus es visten de primavera desafiant al dolor bíblic que representen perque sabem que per ella, per la creu, ha pogut l’home trobar el camí de la misericòrdia divina i de l’eternitat. Solament per això, pel seu mensage sagrat, perque des de l’asfalt de les vies nodrides pels coches, per les presses, per l’insolidaritat i la ceguera dels egoismes i de les ànimes tristes naix cada 3 de maig un clamor d’esperances i l’avís que nos recorda que tots tenim i portem sobre els mucles la nostra pròpia i amagada creu, ya valdria la pena conrear més i més la multicolor i perfumada festivitat de les Creus de Maig, de la festa que en silenci nos parla pels ulls, per l’admiració i el cor del demà obert als quatre punts vitals de nostra existència, terra, cel, aire i llum, a ben poc que sapiam escoltar-la i posar en pràctica les seues ensenyances.

Lo Rat Penat, la nostra benvolguda Associació Cultural, amadora de les glòries valencianes, en més de cent vint anys d’activitat sap ben be comprendre la missió que té en la societat valenciana i, per tant, l’obligació estatuària i amorosa a que està entregada. Per això promou, espenta i rega cada una de les rames culturals i de la tradició que, sense ella, tal vegada s’hagueren perdut per l’indolència dels hòmens i el poc afecte que es posa en tot allò que no produix beneficis econòmics. El nostre premi està per damunt de tota matèria, de tota incompresió, puix el tenim en l’espiritual satisfacció de mantindre viva l’autèntica ànima de la mare pàtria.

I si l’altruisme, el treball per amor, per la terra, l’història i l’expressió pura de la llengua valenciana nos són consubstancials al nostre ideari patri, esta constant primavera de la festa de les Creus de Maig deu ser una de les prioritats per les que hem de llaurar cada dia en més fe, cada dia en més corage, cada dia en més amor.