De tots es conegut que el primer Llibret de Falla de l’història fon el que escrigué Josep Bernat i Baldoví en 1855, per a la falla de la placeta de l’Almodí, i que duya per títul El conill de Vicenteta i don Facundo. En la portada figurava una simpàtica quinteta que acabaria fent-se coneguda i popular i que sintetisava l’argument de la falla:

'Està en este cuadernet 
la historia de Vicenteta 
y del pobre conillet. 
Val lo manco una peseta.
Pero es ven... per un quinset'   

Este poeta, escritor, advocat i polític que tenia un molt subtil sentit de l’humor i que en castellà i en valencià fon un assot contra les injustícies, i sobre tot, les que li feyen al llaurador allà per la primera mitat del sigle XIX per part de les institucions constitucionals i administratives de l’época, tingué l’ocurrència d’acabar en els antics cartells que venien pegant-se per les finques cantoneres a on es plantava la falla, puix encara no s’escrivien els 'versets' al peu de les escenes com es fa hui, i escrigué mig en prosa mig en vers l’idea argumental de 'El conill, de Vicenteta i don Facundo' i la va imprimir en uns fullets d’octau, d’a on li ve el nom, tal volta per les seues curtes mides, de 'llibret'. L’any següent tornaria a escriure’n un atre per a la mateixa falla; en 1858 tres; en 1860 un i en 1861 un atre. En total 7.   

No hem pogut saber d’uns atres autors contemporàneus ad ell. Entre unes atres raons perque, per lo vist, abundaven els anònims i en no haver rivalitat no li donarien més importància que la que tenia la curta vida de les pròpies falles, puix eren cremades la vespra de Sant Josep, el mateix dia que es plantaven, i fins el 1882 no es pegarien foc el 19 de març, ya el segon dia.   

La Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat, començà a preocupar-se per les falles en 1895 concedint un estandart a les millors, ya que la presència d’elles en els carrers era escassa. L’any que més se’n plantaren foren 29, en 1887. Pero decaigueren per mil diversos motius i ya en 1867, 1885, 1886 i 1896 no es plantaren pels carrers i sí, algunes, només en llocs tancats com la Plaça de Bous, l’Hort d’En Cendra, o de Soguers a les quals es podia vore 'passant per la taquilla' abans. (Taxa que han tornat a posar de moda les falles de categoria especial i algunes de menys categoria posant-los una tanca).   

En l’any 1903 Lo Rat Penat volgué despertar les inquietuts lliteràries de poetes i comissions i va arreplegar el testic que deixara en l’aire Bernat i Baldoví convocant i organisant el primer Concurs de Llibrets de Falla, baix la presidència de Josep Ruiz de Lihory, Baró d’Alcahalí i a proposta de Lluís Cebrian i Mezquita.   Este primer premi concedit, cosistent en dèu lliures en diners i un plat de glòria fon per al llibret de la falla del carrer de Sant Gil, de Rafael Azopardo.   

Este poeta va ser el capdavanter d’una llarga llista de poetes que donarien prestigi, calitat i una elevada categoria en constant aument a lo que en un principi pareixia carir d’importància. Darrere d’ell brollarien un bon planter d’escritors com Pascual Pérez, Eduart Escalante, Constantí Llombart, Rafael Maria Liern, Vicent Boix, Puig Torralba, Mustieles, Maximilià Thous (pare i fill), Bodria, Andrés Cabrelles, Esteve Victòria, Josep Mª Bayarri, Faust Hernàndez Casajuana, Morante Borràs, Josep Peris Celda, Almela i Vives, Carles Salvador, Vicent Caro, Manuel Navarrete, Vicent Ramírez, Bernat Ortin, Estanislau Alberola, Ricart Valero, Joan López, Jesús Àlvarez, Joaquim Sendra, Martínez Coll, Rafael Sanchis, Sendin Galiana, Ricart Sanmartin... i un llarc etcétera que donarien forma i estil definitiu al llibret —la majoria d’edat— més que sempre ha estat i està en constant evolució.   

És indubtable que el concurs es va seguir convocant i que gràcies, precisament, a la constància i esforç de Lo Rat Penat, hui és una molt satisfactòria realitat pel número de participants i per la calitat tècnica i poètica dels seus llibrets. D’aquells mestres ixqueren i continuen eixint un bon grapat de mestres i dels que val la pena recordar a poetes com Josep Bea Izquierdo, Emili Panach 'Milo', Ernest Peris-Celda Puchades, Emili Camps, Jaume Ferrer Vercher, Joan Soriano Esteve, Agostí Esteve Carrasco, Vicent Tortosa, Josep Palau, Enric Gómez Fajarnés, Elies Borràs, Josefina Làzaro, Raül Alapont, Manuel Pastor, Pere Delmonte, Josep Melià... Tots ells seguiran, estem segurs, des del cel l’evolució dels colegues que encara estan vius i escrivint versos, com: Nestor Ramírez, Josep-Albert Aymemir, Anfós Ramon, Donís Martin, Rafael Meliá Castelló, Joan Antoni Alapont, Manuel Navarro —'Nelo Pinyol'—, Josep Ferran Gil, Bernardí Gosp, Emili Polo, Concha Beyano, Joan Vicent Chenoll, Ricart Folgado, Germà Ruiz, Lleopolt Canet, Maria Gonzàlez, Ricart Belda, Chelo Martínez, Ampar Peris, Juli Navarro, Òscar Martínez, Zaït Bru i Sanç, Josep Bea Mataix, Emi Beneyto, Ernest Olmos, Soni Grau, Josep Lluís Domingo, Ramon Garcia Melià, Obduli Jovani, Blai Furió, Dani Esteve, Artur Ahuir, Enric Sàez, Santiago Rios, Josep Orient, Joan G. Moraleda. Víctor Garriga, Mª Asensi, Mª Dolors Escamilla, Albert Sesé, Suni Borreda, Rafael Martínez, Margarita Garcia, Josep Monforte, Joan Ortega, Vicent Cotoli, Ramon Soriano, Manuel Vilaplana, Yolanda Alonso, Mª Dolors González, Noèlia Marin Beneyto, Carles Vicent Bori, Ferran Ramon, Joan Josep Serra... als que caldria afegir els que van incorporant-se —llamentant l’omissió involuntària d’alguns noms— i que sumats a tants i tants poetes de tots els temps formen un llistat generós i expressiu que avala en excés i justifica l’importància del llibret assegurant-nos la continuïtat.

Des d’ací el nostre apludiment per als qui foren, són i seran, genials poetes festius que fan possible que es mantinga encara viva i més jove que mai aquella primitiva ilusió que per la mitat del passat sigle XIX iniciara Josep Bernat i Baldoví escrivint un octau de llibret.